Van passant els dies i de cop, com qui no vol la cosa, em trobo estirada al llit plorant mentre recordo els moments que he viscut amb 2 dies...i repeteixo...2 dies. Un cap de setmana que començava bé però que va acabar encara millor.
És ara, dies després, quan em venen a la memòria imatges o comentaris que , amb l'emoció, la meva ment havia borrat. És ara quan m'adono que tinc una gran sort. És ara quan m'adono de l'oportunitat que se m'ha brindat. És ara quan la por em comença a recórrer tot el cos i milers de preguntes em passen pel cap. En aquest instant, la mateixa por es transforma amb una felicitat indescriptible que fa que tots el meus temors desepareixin i m'envaeixi una onada de confiança.
una imatge val més que mil paraules
J.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada