I gotta feeling

Van passant els dies i de cop, com qui no vol la cosa, em trobo estirada al llit plorant mentre recordo els moments que he viscut amb 2 dies...i repeteixo...2 dies. Un cap de setmana que començava bé però que va acabar encara millor.

És ara, dies després, quan em venen a la memòria imatges o comentaris que , amb l'emoció, la meva ment havia borrat. És ara quan m'adono que tinc una gran sort. És ara quan m'adono de l'oportunitat que se m'ha brindat. És ara quan la por em comença a recórrer tot el cos i milers de preguntes em passen pel cap. En aquest instant, la mateixa por es transforma amb una felicitat indescriptible que fa que tots el meus temors desepareixin i m'envaeixi una onada de confiança.

una imatge val més que mil paraules

Potser és que ja ha començat el meu procés d'aprenentatge ...

J.

Here we come

No sé si és bona idea començar un blog avui, un dia quan no trobo paraules per res. Ni amb tota la voluntat del món podria descriure ni una mil·lèssima part del què sento. Suposo que és qüestió de temps.

És avui, però, que decideixo encetar un altre d'aquests espais que tant i tant m'agraden. No em dirigeixo a grans multituds, ni a ningú en concret, només a tothom qui li vingui de gust llegir. En part, si he de ser sincera, ho faig per mi. No vull que se m'escapi res de res. No vull oblidar-me de res a mesura que vagin passant els dies.

No ho sé... però alguna cosa em diu que serà un gran, gran, gran any.

J.